Steve Jobs, un home prodigi

Fa uns quants mesos vaig llegir un article sobre la vida de Steve Jobs. Entre d’altres coses, vaig descobrir que el creador d’Apple tenia arrels àrabs, i que el van donar en adopció només néixer. El seu pare biològic és un immigrant sirià que avui dia és un empresari important dels Estats Units. A més, Jobs tenia una germana biològica que també va ser donada en adopció. Aquesta dona és la coneguda novel·lista Mona Simpson. És pot considerar doncs, que la seva família d’origen té un gran potencial intel·lectual. A part de tota aquesta informació, desconeguda per a mi, també vaig llegir que la seva família adoptiva li va donar una educació magnífica. No obstant això, Jobs va deixar la universitat perquè ho considerava una pèrdua de temps.

Quan vaig acabar l’article, em vaig preguntar de on va treure els recursos per tirar endavant una empresa tan gran com Apple sense estudis universitaris. Amb tot el que havia llegit anteriorment, només vaig saber trobar una resposta: qüestió de genètica. Per tant, gran part del seu èxit es deu als gens, que generació darrere generació es van anar transmetent fins arribar a Steve Jobs. Aquest gran home en va tenir prou amb l’etapa escolar per desenvolupar la seva intel·ligència i posar-se a treballar i triomfar. D’altra banda, no tinc cap dubte que l’ambient en que va créixer també va influir molt a la seva carrera. És probable que si no hagués estat donat en adopció, no hauria adquirit aquests coneixements bàsics però alhora suficients, que van fer possible el seu èxit professional. En conclusió, podem dir que aquesta combinació de factors que es van donar al llarg de la seva vida, van ser els vertaders culpables de la seva brillant carrera.

En qualsevol cas, el que vull dir amb tot això és que la gent que pensa que tenir estudis és garantia d’un bon futur va molt errada. Aquest exemple de Steve Jobs mostra que tot es pot aconseguir amb paciència, constància i motivació. A més, amb els temps que corren hem d’estar sempre disposats a aprendre coses noves, i per sobre de tot aprofitar cada oportunitat que se’ns presenti.

Laura