Per les molles de la Galeta

Avui estava berenant amb la ment dispersa, actuant per monotonia sense adonar-me’n el que realment estava fent. Em vaig disposar a menjar-me una galeta quan em vaig parar de cop.

La galeta estava trencada per la meitat però, si la subjectaves fortament pels costats aquesta semblava que encara estiguès unida. En què s’asembla aquesta galeta al nostre planeta?

Era una pregunta que en un principi vaig considerar estúpida i que no em faria arribar a cap conclusió però instintivament vaig continuar. En període de pau, el món es manté unit. Subjectat per la diplomàcia i pel “ben estar” general. Però que succeeix quan aquests dits empenyen amb massa força? Doncs bé, igual que si prems amb massa força la galeta trencada, aquest llençarà les dos meitats a extrems oposats. El malestar general i la falta de diplomàcia provoquen la divisió en dos adversaris i la pau es trenca. Estan llençats a punts tan oposats que ni la diplomàcia ni el “ben estar” de les persones poden fer d’intermediaris i, el món tal i com el coneixem, acaba en guerra. En un principi pot semblar que són motius absurds per començar una guerra però que em dieu de la Batalla de Karánsebes? Que em dieu de totes les guerres en general? No són totes absurdes?

Sí, totes les guerres són absurdes. Ens les mostren com l’únic camí per aconseguir la pau. Com l’única forma de subsistir. Comences amb una galeta sencera. I Aquesta es separa per no saber-la compartir. S’enfronten les dos meitats per por a no tenir suficient amb una. I, finalment, el guanyador es queda amb les molles.

Jordi

Aquest article ha estat publicat en Guerra, Jordi Abril. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Per les molles de la Galeta

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Jordi, m’ha encantat la imatge del món-galeta que recorre l’escrit de punta a punta. Molt ben trobada: Il·lustra de forma ben gràfica els confclictes al món.
    No m’encaixaven els temps verbals del començament: “Avui estava berenant amb la ment dispersa, actuant per monotonia sense adonar-me’n el que realment estava fent. Em vaig disposar (estava disposat? m’he disposat?) a menjar-me una galeta quan em vaig parar (m’he parat?) de cop.”
    Gràcies per un escrit tan ben treballat. No paris!
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *