Els avis, el millor regal

Els avis i les àvies són per a mi les millors persones del món. Les trobades avis-néts són sempre molt enriquidores i al seu costat no hi ha obligacions ni preocupacions.
Jo he pogut comptar i compto amb quatre persones immillorables, que sempre estan al meu costat i m’ajuden amb tot allò que poden. M’aconsellen i m’ensenyen. Es preocupen i s’entreguen. I el més important, m’estimen.

El meu avi Francisco és una de les millors persones que mai he conegut. Sempre està de bon humor i el millor, és que ens ho transmet quan estem amb ell. Mai l’he vist trist ni enfonsat. Quan em veu, m’allarga els braços i fa que m’oblidi de tot. És un malalt del Barça i als dos ens encanta anar al Camp Nou.

L’àvia Mari és la meva padrina i tenim el caràcter força semblant. És una persona que mai tanca la boca. Sempre té alguna cosa a dir i per ensenyar.

L’àvia Aquilina és de la Manxa i cuina de meravella. És molt treballadora i no li agrada xerrar gaire. Sé que qualsevol cosa que li expliqui ella mai la dirà.

L’avi Evaristo era el meu padrí i no hi ha dia que no pensi en ell. S’estimava el Reial Madrid però curiosament, també li agradava el Barça. Recordo que em duia al parc i em comprava xurros. Només he viscut bons moments al seu costat i aquest és el millor record que em pot quedar.

Quan era més petita desitjava que arribés el dia per veure’ls, menjar i riure amb ells. El millor de tot és que encara em continua passant. Me’ls estimo moltíssim i agraeixo tot el que fan per mi. Per això els cuido i gaudeixo al màxim quan estem junts. Els avis són, per mi, el millor regal de la nostra vida.
Anna

Aquest article ha estat publicat en Anna Benítez, Avis. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Els avis, el millor regal

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Anna,
    l’escrit també és un bon regal per al lector, així que “moltes gràcies!” Dius coses importants per a tu i per a tothom, i les dius molt bé. Tal vegada hi ha un excés de paràgrafs. Vull dir que són massa curts i l’escrit queda com esmicolat a bocins. Un pèl massa telegràfic (encara que reconec que això pot resultar molt subjectiu).
    Bé, que m’ha agradat. No deixis d’escriure, que tens molt a dir i ho pots fer molt bé.
    Fins aviat
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *