Torremar

Avui, els de psicologia, hem anat a Torremar a observar els discapacitats intelectuals. L’entorn en el que viuen, les activitats, instal·lacions, etc. És una excursió que ens ha organitzat la Mireia Gauchía, alumne de 2n de Batx, ja que va fer les pràctiques del TR allà i li vam demanar que ens aconseguís una cita. El temporal no ens ha acompanyat, ja que ha nevat i hi hem anat com hem pogut: paraigües, xubasqueros i guants.

En quan em arribat, els monitors ens han rebut alegrement i una resident ha vingut corrents a preguntar qui érem. Ens han acompanyat a una sala on han fet una presentació de power-point, explicant quin grup són, quins objectius volen aconseguir amb les activitats que fan allà i ha remarcat sobretot que la finalitat era que siguessin feliços. Després d’aquesta presentació, quatre persones voluntàries que hi residien ens han explicat què feien allà i per què hi estaven. Han sigut d’allò més simpàtics, sobretot un que es deia Pepito era el més divertit i era el més xerraire, encara que en el primer moment li feia molta vergonya i parlava molt fluixet.

Després, ens han ensenyat les instal·lacions: l’hort, els barracons que estaven dividits ens grups segons el grau de discapacitat, la piscina o on jugaven amb els animals, una activitat que els hi agrada molt.

Finalment, ens han ensenyat el menjador, la cuina i les habitacions que moltes estaven decorades amb pòsters o fotografies, sobretot el de les noies.

Ha sigut una de les excursions més interessants que he anat i recomano a tothom que si tenen oportunitat de poder anar-los a visitar, que hi vagin. A més els fa molta il·lusió.

Alba Canals

Aquest article ha estat publicat en Alba Canals, Discapacitats, Sortida, Torremar. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Torremar

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Alba,
    Fas una crònica molt interessant de la sortida a Torremar. M’ha agradat.
    El redactat és molt correcte, encara que al final li falta cohesió. Els tres darrers paràgrafs resulten massa telegràfics, no et sembla?
    No paris!
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *