Anonymous

Divendres passat, a l’acadèmia d’angles a la que vaig, ens van demanar que portéssim un article. Una companya, el va portar sobre una nova polèmica de l’FBI, i em va semblar molt interessant. La noticia anava sobre un grup de hackers (pirates
informàtics), anomenat Anonymous, que havien interceptat un correu electrònic de l’FBI dirigit a Scotland Yard, la policia britànica, i també una conversa per teleconferència de 15 minuts de durada, per a compartir informació relacionada amb ciberatacs. En aquesta conferència, es donava a entendre que l’FBI té totes les trucades que es fan al món gravades, per la seguretat nacional. I al correu electrònic es donen detalls i una contrasenya per accedir a aquestes trucades. Això ha causat una gran polèmica, doncs això vol dir que no tenim intimitat ni quan parlem per telèfon.

Jo estic totalment en contra d’això, les converses telefòniques haurien de ser totalment privades. Quin dret tenen els de l’FBI a escoltar el que li dius a un familiar, una parella o a un amic? Això no és una violació dels drets humans? Com a mínim ens podrien avisar de que les nostres converses estan essent gravades, opino jo. Tot i que llavors els terroristes no farien servir els telèfons i no serviria de res… de totes maneres, trobo que està mal plantejat això. No haurien de ficar-se a la vida de ningú aquesta gent de l’FBI. A més, no deuen tenir temps en comprovar totes les trucades, no? Intenten controlar tot el món, i és impossible. Entenc que vulguin protegir els Estats Units del terrorisme, però hi ha límits que no s’han de creuar, i és que s’han de respectar els drets de totes les persones.

Kim

Aquest article ha estat publicat en Drets, Intimitat, Kim Rodríguez. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Anonymous

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Kim
    Tens tota la raó en això que per vetllar per la seguretat del personal no tot ha d’estar permès. Imagino que el problema està en “qui controla el controlador?”. Una variant d’un problema tema clàssic en teoria política: “els límits del poder”.
    L’escrit està molt bé. Fa de molt bon llegir. Gràcies
    No paris!
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *