L’arbre de nadal, els llums del balcó, els tions petits sobre el moble, l’espelma al centre de la taula, l’eucaliptus al rebedor, les figures sobre la televisió, la corona d’advent al pom de la porta, el calendari d’advent penjat a la paret,… Tots objectes que, ja deu fer ben bé un mes i mig, anava col·locant, juntament amb la meva família, per tota la casa. No obstant, en aquest llistat hi manca el treball més important i que més m’agrada d’aquestes festes: fer el pessebre.
El pessebre, com tots sabreu, és la representació del naixement del nen Jesús acompanyat de figures de personatges rurals. Des que era petit, el meu pare i jo en fem un de diferent cada any, amb les mateixes figures i els mateixos suros, però canviant-ne la distribució. M’agrada molt fer-lo perquè és una tasca que demana molt temps i dedicació i cada idea és fonamental. Passo estones rumiant l’estructura, després he de prepar-la marcant-la amb llistons de fusta i distribuint-hi els suros que fan de muntanyes. També s’ha de preparar la bomba d’aigua per fer un rierol i la il·luminació necessària. La molsa, abans recollida del bosc i ara comprada, també duu molta feina a l’hora de calcular que n’hi hagi prou per tot el pessebre. Finalment col·locar les figures, que sembla la feina més fàcil però no és així; s’ha de tenir en compte la posició d’aquestes i conèixer la funció de cadascuna.
Com cada any des de ja fa temps que em presento al concurs de pessebres de Vilassar de Dalt. Ja en fa tres que he estat classificat a la categoria d’adults i ara per ara sóc el pessebrista més jove d’aquesta categoria. Com a premi es dona a tots els participants el gust de triar una figura per al pessebre. Jo ja en tinc tres i cada any les incorporo al nou pessebre.
Les festes de nadal ja han passat i ja és hora de treure totes les decoracions incloent-hi el pessebre. Se’m fa estrany que un dia per l’altre ja no hi sigui, però no voldria pas que hi fos tot l’any!… O si?
Per que això pogués passar caldria que sempre fos nadal. Us imagineu que fos així?
Xavier
