Quan sigui gran, vull ser soldat!

L’últim dia d’aquestes vacances de nadal, com que no tenia res a fer, vaig decidir mirar una pel·lícula. Al principi no sabia quina triar, ja que sóc molt indecís a l’hora d’escollir-ne una. Per a mi, una pel·lícula, ha de ser especial i m’ha de transmetre un missatge. Així que vaig engegar el meu ordinador, i tot saltant de web en web, vaig trobar tres possibles candidates: “Black Hawk Derribado”, “Efecto mariposa” i “De mayor quiero ser soldado”. Després de llegir-me la sinopsis de les tres pel·lícules, vaig eliminar-ne una: “Efecto mariposa”, degut a que ja l’havia vist feia un temps i, tot i que és molt bona, em venia de gust mirar-ne una de nova.

Finalment, la meva decisió va portar-me a mirar “De mayor quiero ser soldado”. Aquest film tracta sobre un noi de vuit anys que pateix un canvi radical de personalitat, degut a la influència de la televisió. A partir del moment en que els seus pares li instal·len aquest aparell a la seva habitació, el noi sembla desenvolupar una certa fascinació per les imatges violentes. A més a més, l’Àlex pateix seriosos problemes de comunicació, no només amb els seus pares, sinó també amb els seus companys d’escola. Per si això no fos prou, l’arribada de bessons a la família, i tot l’estrès que això comporta, fa que els seus pares discuteixin sovint, cosa que es sumarà a tot el que està vivint el noi. Per a refugiar-se d’aquesta situació en el seu dia a dia, l’Àlex crea dos amics imaginaris: l’Astronauta –que representa el bé i la bondat del noi– i el General –que representa la seva agressivitat i ràbia–. Des d’aquest canvi en la seva vida, el jove es mostrarà més agressiu amb els seus companys de classe. I aquest mal comportament el conduirà a un final tràgic.

Després de llegir la sinopsi, no m’hagués imaginat mai que la pel·lícula m’agradés tant. Per mi va ser una bona estona per reflexionar sobre com els mitjans de comunicació poden influir sobre una ment tan pura com la d’un nen de vuit anys. I amb quina facilitat li poden inculcar ideals. Penso que s’ha d’anar amb compte amb el que mirem a la televisió i el que deixem veure als nens, ja que ho poden mal interpretar i això pot tenir unes conseqüències terribles.
Xavi

 

Aquest article ha estat publicat en Televisió, Xavier Martínez. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *