Aquest dilluns passat vàrem celebrar la revetlla de Tots Sants, la Castanyada; com tots sabem és una festa popular catalana que prové d’una antiga festa ritual funerària. Ara bé, sembla que aquesta tradició s’estigui enfonsant de mica en mica a causa de la globalització del Halloween, una festa nord-americana amb unes característiques semblants a la Castanyada.
Dic que la Castanyada està com desapareixent perquè, pels volts de Tots Sants, molta gent d’aquí comenta com celebrarà el Halloween en comptes d’anomenar la Castanyada. Suposo que això és degut, com he dit abans, a la globalització de la festa nord-americana que, tot i que no és gaire diferent que la Castanyada, supera la tradició i la identitat catalanes. Crec que al llarg dels anys això pot comportar la desaparició de la festa catalana i que una gran quantitat de famílies acabin celebrant Halloween durant aquesta època.
Tothom, tan si practica la Castanyada, com si no la practica o bé celebra les dues coses, és lliure de fer el que vulgui. No obstant, penso que la tradició mai no s’hauria de deixar perdre i que aquestes coses s’han d’anar transmetent encara que no les celebris. Perquè poder conservar aquell ambient de tardor, amb el vent arrossegant les fulles i trobar-te el castanyer o castanyera “moderns” fent castanyes com temps antics, amb un bidó foradat, et provoca un estat de malenconia que no s’ha de poder perdre.
Potser disfressar-te, demanar caramels o celebrar una festa globalitzada és més premiat a l’hora de triar, però ja et dic jo que menjar castanyes, panellets i moniatos acompanyats de moscatell és més bo i nutritiu que no pas els caramels. Així doncs, tu que celebres a casa, Castanyada o Halloween?
Algú hauria de fer tastar als nord-americans els panellets, les castanyes i els moniatos i aleshores… ja en parlaríem.
Xavier
Xavier, m’ho he passat força bé amb el teu escrit. M’ha agradat especialment la frase de comiat.
L’escrit resulta planer i directe, senzill i clar. Fa de molt bon llegir. Així que, fins al proper escrit.
Josep Maria