La mort

Com cada any per Tots Sants, tota la família hem anat al poble dels meus avis a portar flors al cementiri. És un dia que aprofito per veure els familiars que malauradament viuen lluny. A la vegada, també és un dia ple de records i emocions. Aquest any però, m’ha dut a reflexionar sobre un tema que tard o d’hora arribarà: la mort.

Quan aquesta paraula apareix a la meva ment, una allau de preguntes es formulen al meu cap. Què és la mort? Què hi ha desprès de la mort? Qüestions difícils de respondre. Les respostes que trobem són molt variades, tot depèn de la cultura i l’estat d’ànim de cada individu. D’una banda, hi ha qui busca aquestes respostes en la religió. Cada religió és un món. Hi ha cultures que ho viuen molt intensament, d’una manera fins i tot dramàtica. D’altres, ho porten amb més normalitat. Al cap i a la fi però, totes donen respostes segons la seva conveniència. Per exemple, el Cristianisme promet el Cel si durant la vida et comportes segons les seves normes. En canvi, algunes religions asiàtiques creuen en la reencarnació. Aparcant les religions, trobem les persones que no tenim resposta a quasi cap interrogant relacionat amb la mort. Científicament no està comprovat que hi hagi una altra vida o que la nostra ànima passi a un lloc millor, una espècie de paradís. L’únic que sabem és que quan ens arriba el moment de deixar aquest món, el nostre cervell deixa de donar ordres, i finalment el nostre cor deixa de bategar.

Jo personalment crec que la mort és una part més de la vida. Aquesta és un cicle; naixem, creixem i finalment ens morim. Hem de deixar pas a les noves generacions. Tot i això, quan penso en aquest tema la por m’envaeix. Crec que és por a allò desconegut, a allò que no tinc resposta. En aquest moment, el que sé és que s’ha de viure la vida al màxim, sense pensar què passarà, ja que resulta impossible saber-ho.

Laura