Era dimecres a la tarda, vaig mirar l´agenda i vaig veure que havia de fer l’escrit d’ètica. Vaig començar a buscar temes i més temes, tots ells eren monòtons i massa poc seriosos. Dels temes realment seriosos no vaig saber lligar conceptes, ni donar una “bona” explicació. Però dijous, cercant sense descans vaig trobar el tema “perfecte” per mi.
Parlem Català? Why not speak Catalan? Només veure el títol ho vaig veure clar, faria l´escrit d’ètica sobre aquest documental. Vaig prémer el botó per iniciar-lo i milers d´idees van aparèixer en la meva ment.
Ansumana A Jawara (Gambia), Jamal Bentayeb (Marroc) i Ana Teresa Dupouy (Pamplona) són tres immigrants que ens parlen a través de les seves vivències el repte que suposa aprendre català. Ens deixen també molts interrogants interessants sobre els que es podria debatre durant hores. En primer lloc, Ansumana (acostumat a la convivència d’un país on es parlen set llengües) no entén la falta d’adaptació a una llengua diferent. En sentir aquesta pregunta i reflexionar uns instants m´assabento que la immersió lingüística és una qüestió d’actitud. No falten llocs d’ensenyament, ja que com apareix en el documental, hi ha molts ajuts per aconseguir aquesta immersió. Jamal Bentayeb explica que quan vivia a Marroc ningú li va parlar de Catalunya, i molt menys del català, i va creure que l’única llengua que es parlava aquí era l´Espanyol. També va dir que hi havia molts prejudicis cap als musulmans en general i, juntament amb un amic català, van explicar les causes d’aquests prejudicis. Finalment, Ana Teresa ens explica que ella va aprendre català per la seva parella. Tots tres coincideixen al dir que quan els catalans comencen a parlar als immigrants en castellà els creen una barrera lingüística, ja que no pots pretendre que algú parli la teva llengua, si tu no ho fas.
En conclusió vull recomanar aquest documental a tothom, ja que l´he considerat molt interessant i es poden extreure moltes conclusions. Aquest documental el trobareu al youtube, al següent enllaç:
http://www.youtube.com/watch?v=prPsdMNLryM.
Jordi
Jordi,
m’ha agradat tant el que dius com la forma en què ho expresses.
Hi ha algun problema petit amb els apòstrofs. Em sembla que escrius accents en lloc d’apòstrofs (jo els he corregit).
L’escrit té una bona estructura de paràgrafs i les frases estan molt ben construïdes. Em preocupa, però, el que dius al primer paràgraf, quan afirmes que estàs cercant un tema “seriós”. Ja sé que ets una persona molt seriosa, però a vegades la millor comunicació i reflexió parteixen d’anècdotes aparentment insignificants i poc “serioses”. Petits detalls de la vida quotidiana (un somriure, un silenci, un soroll, una olor, un neguit, una pluja…) poden generar bona base per a la comunicació, també per a la comunicació escrita!
Fins al proper escrit
Josep Maria