31 d’agost de 1995. 9 d’abril del 2011. 31 d’agost de 1935. Sí, són dates. Dates que a mi m’han marcat la vida. Una data es una combinació de números que amaga molts sentiments i històries darrera seu. Aquestes tres són només un exemple de totes les dates especials que porto gravades al cor. La més rellevants però, són les del 31. Tot i que la del 9 va canviar totalment la meva vida sentimental, sempre guardo un petita anècdota amb les altres dues.
El 31 d’agost de 1935 va néixer la meva iaia paterna, i per coses del destí, el 31 d’agost de 1995 vaig néixer jo. Aquell dia era dijous, i plovia. La meva mare es va posar de part de bon mati, esmorzant. Va trucar al meu pare, que era a casa de la meva iaia i ràpidament van marxar cap al Clínic. Amb les presses i l’emoció del moment ningú va recordar que era 31 d’agost, i que per conseqüent era l’aniversari de la meva avia. Feia 60 anys. Ella, callada com sempre i mantenint-se al marge de la situació, va arribar a l’hospital. Va passar les gairebé deu hores de part a la sala d’espera amb el meu pare, inquiets, ja que el part es va complicar. I quan finalment semblava que anava tot bé, el meu pare va marxar. La va deixar sola, asseguda. Encara ningú l’havia felicitat. Ja eren les 17:25, quan el meu pare va tornar. La va portar a quiròfan, i allà tots els presents a la sala li van fer tancar els ulls. En obrir-los, el meu pare li fer un petó i a cau d’orella la va felicitar mentre em posava en braços de la meva avia. Aquell, era el seu regal d’aniversari. Jo.
Va passar tantes hores al hospital, que va oblidar per complet que era el seu aniversari. I en veure’m allà amb només unes quantes hores de vida, va exclamar: ‘’¡Mira la renacuaja esta, que ha salido antes de tiempo. Felicidades a ti también Carolina!’’ I des de llavors, i com portem fent 16 anys, ella es la primera persona en felicitar-me, i a l’inrevés . Tenim un vincle especial que ens uneix a les dues. Cada 31 d’agost es molt emotiu per nosaltres, no podem passar l’una sense l’altra. Per això mateix, a dia d’avui, em qüestiono si quan em falti l’àvia, tornaré a viure els aniversaris amb la il·lusió que els visc ara. Porto el 31 d’agost marcat al cor. T’estimo iaia.
Carolina C.
Carolina, és una història molt bonica, i està narrada amb molta tendresa. M’ha agradat molt. El redactat és senzill i planer, i això fa que la lectura sigui tot un plaer. Gràcies, doncs.
Fins al proper escrit
Josep Maria