El dimecres passat, estava passejant per Barcelona amb els meus pares sobre les vuit del vespre. El meu pare i jo estàvem un al costat de l’altre, i la meva germana i ma mare estaven uns quants metres més enrere. Entre nosaltres i elles, hi havia una noia d’uns 30 anys acompanyada per dos nois de la mateixa edat.
Tot semblava normal, quan de sobte em vaig girar un moment i vaig veure que la noia estava estirant el seu braç cap a la butxaca del darrere dels pantalons del meu pare, intentant robar-li la cartera. Ell no se’n va adonar i jo vaig tenir la reacció instantània d’apartar-li el braç a la noia i dir-li al meu pare: “papa, que t’estan robant!”. En aquell moment, la dona va agafar el mapa que portava a l’altre mà i va assenyalar cap endavant, per dissimular i fer veure que estava indicant als dos homes cap on havien d’anar.
Afortunadament, la noia no va aconseguir el seu objectiu. Això va fer que m’adonés que, desgraciadament, sempre hagis d’estar alerta, perquè a la mínima que et despistis ja t’han robat i tu ni te n’has adonat.
Gerard Lombarte
Gerard,
Menys mal que estaves al cas!
Es un escrit molt correcte, polit i clar
Fins al pròxim!
Josep Maria