Gure Hizkuntza

Gau batean afaltzeko orduan nire aitari esan nion:

-First lortzen dudanean euskarako ikastegi batera apuntatu nahi dut.

-Ez, -erantzun zidan- First lortzen duzunean ikasten jarraituko duzu Advanced lortu arte.

Arazoa ingeleraz idazten eta hitzegiten hobeto dakidala euskaraz baino, nire amaren hizkuntza izanik.

Hizkuntza bat kultura baten zati garrantzitsuenetako bat da, eta galtzen ba da berriro berreskuratzea ezinezko lan bat bihurtu daitezke. Nik ez daukat beste hizkuntza berriak ikasteko inongo arazorik ez bait zaila egiten, gainera benetan sinestendut ate asko irekitzen dituela. Bainan hizkuntza bat beste guztien gainetik eraikitzen denean hauek bere garrantzia galtzen hasten dira eta luzarora desagertu daitezke. Gaur egun ingeles hizkuntzari jaramon haundiagoa ematen ari zaio bertarako hizkuntzei baino garrantzitsuago omen delako. Adibidez, PAU examinean ingelesak garrantzzi gehiago dauka katalanak eta erderak baino, hauek izanik bertako biztanleen jatorriko hizkuntzak. Eta gaineraguk sinetsi egiten diegu.

Gizarte aurrerakoi bat lortzeko ingeles eta ingeles kultura gureganatu egin behar omen dugu. Zer gertatuko da beste hizkuntz eta kulturekin? Guk ezer egin gabe galduko ote dira? Eta gero damurtuko gara, bai? Bainan gero berandu da. Bakoitzaren ardura da bere hizkuntza saintzea eta ez beste inorena, hauek ez bai dute inongo arduarik.

TRADUCCIÓ:

La nostra llengua

Un dia sopant li vaig dir al meu pare:

-Quan em tregui el First vull apuntar-me a una acadèmia de basc.

-No, -va dir-me- quan et treguis el First seguiràs estudiant per treure’t l’Advanced.

El problema és que sé parlar i escriure millor l’anglès que no el basc que és la meva llegua materna.

Una llengua és una part molt important d’una cultura i si es perd és irrecuperable. Jo no tinc cap problema en aprendre llengües noves ja que no tinc molta dificultat i crec que t’obre moltes portes. Però això de que s’imposi una llengua sobre les altres fa que les altres perdin importància i a la llarga desapareguin.

Cada cop s’està prioritzant més saber anglès sobre altres llengües i coneixements. Per exemple, en els exàmens de les PAU cada cop té més importància l’anglès que no el català i el castellà que són les llengües maternes i paternes de quasi tothom. I a sobre nosaltres ens ho creiem.

Creiem que per modernitzar-nos hem d’aprendre anglès i americanitzar-nos. Què passarà amb la resta de les llengües i cultures? Es perdran sense que hi fem res? I després ens en penedirem, oi? I després és massa tard. Preservar les llengües minoritàries és responsabilitat dels seus parlants i de ningú més, ja que a la resta els dona igual.

Ainara

Aquest article ha estat publicat en Ainara Odriozola, Cultura, Imposició, Llengües. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Gure Hizkuntza

  1. emmapuigg diu:

    Ainara, opino el mateix. Que no ens imposin la seva llengüa i cultura! O acabarem sent tots americans com es demostra en aquestes dates amb la festa de “Halloween”. Aprendré l’anglès quan no m’obliguin a aprendre’l. Molt maco el text en basc 🙂

  2. ainaraodriozola diu:

    merci emma 🙂 ja aprendrs algun dia el basc de passar les vacances alla amb mi eeh!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *