En l’adolescència, l’amor és un tema molt present en la vida de tots els joves. Si estimes i ets estimat, aquest sentiment causa una felicitat absoluta capaç de fer oblidar qualsevol altra cosa del teu cap. Al contrari, desgraciadament, l’odi, el rancor, la tristesa i la impotència, entre d’altres, s’apodera de tu mateix.
Creiem que ens enamorem cada vegada que apareix algú que ens desperta sensacions que abans no havíem tingut o quan vivim experiències noves, i per això actuem de manera impulsiva.
Totes les relacions que creiem estables, en realitat no ho són, perquè a aquesta edat no tenim gens clar res. Estimem, deixem d’estimar, plorem i la majoria de les vegades fem sofrir a moltes persones sense adonar-nos dels seus sentiments, perquè moltes vegades no sabem actuar de la manera adequada.
El que sí és veritat és que a mesura que passa el temps, intentem no cometre els errors fatals del passat. El temps passa i amb ell, nosaltres madurem, rectifiquem i aprenem a estimar de debò.
Melany Sors
