Amb l’inici del batxillerat algunes de les meves companyes de classe dels cursos anteriors han optat per seguir cursant els seus estudis en un centre privat. No vull criticar la seva tria perquè tenen total llibertat d’escollir el que els sembli més convenient. El que vull és expressar la meva desaprovació cap a aquesta separació d’ensenyaments, personalment crec que tot l’ensenyament hauria de ser gratuït i públic.
L’educació és un dret de tots i, per tant, hauríem d’estar en igualtat de condicions. Tothom ha de tenir accés a qualsevol tipus d’ensenyament tot i la seva capacitat econòmica. Amb la privatització d’un sector de l’educació únicament es marquen diferències socials entre la població. En aquest àmbit tan essencial com és el saber tots hem de ser iguals.
D’altra banda, la preparació acadèmica no ha de ser un producte comercial amb el qual obtenir benefici. L’educació tractada des d’un punt de vist empresarial, es prioritza la quantitat sobre la qualitat i això es veu reflectit en l’inflació de notes i el mal rendiment en molts centres. A més, a part de la quantitat que paguen els alumnes, aquestes escoles reben un concert econòmic per part del govern. Una situació realment injusta i de desavantatge.
Per què, llavors, gran part dels joves aposten per l’ensenyament privat?
L’escola més cara, casa d’estiu i d’hivern, cotxes de totes les mides i colors, muntanyes de roba, viatjar com més lluny millor i si pot ser en creuer, anar al gimnàs més ben equipat, esquiar cada any, aparells que parlen, escriuen i gairebé pensen i tot…
Creiem que la quantitat de diners que gastem va relacionada amb el grau de qualitat i aquest amb el de felicitat. Aquesta és la raó per la qual consumim molt i el més car si podem. El pitjor és que som insaciables i cada cop necessitem gastar més per ser així més feliços. Una sensació que mai arribem a sentir perquè estem errats en les nostres deduccions.
Malauradament en aquesta societat per cobrir les necessitats bàsiques necessites diners però aquests només et serveixen per sobreviure.
Allò que realment necessites per gaudir de la vida no ho pots pas comprar.
Emma