Fa un parell de setmanes la meva mare va portar-me a l’institut amb cotxe i quan estàvem pujant la pujada, per deixar-me davant la porta em va dir:
– T’adones que portes quatre anys en aquest institut i aquest és ja el cinquè? Que ràpid passa el temps!
Ara penso sobre el que va dir-me i li dono la raó. Quatre anys de la meva vida a l’institut i ja només me’n queden dos! El temps passa volant! La veritat és que mai m’havia parat a pensar en la quantitat d’anys que hi porto.
Me’n recordo quan vam començar primer d’ESO. Per nosaltres era un gran canvi passar de l’escola on havíem estat tota la vida a l’institut. Deixàvem de ser els grans, per tornar a ser els petits. Aquell any i el següent ens van tenir molt consentits i mimats. A tercer d’ESO tot va canviar, ja anava pujant el nivell, vam canviar de professors, etc. i a quart d’ESO ja va ser el canvi total! Ens van dir que comencéssim a escollir cap a quin camí volíem tirar i vam començar a estudiar diferents assignatures, depenent de l’itinerari.
Ara Primer de BAT, un altre gran canvi. Passem a preparar-nos per la selectivitat i per la universitat. Hem tornat a canviar la majoria de professors i de matèries. Per a mi, de moment, aquest canvi està anat bé. Sé que m’estic preparant per estudiar el que m’agrada i que ja falta molt poc temps, comparat amb el que ha passat, per acabar.
Judith Maltas
