A finals de la temporada passada em vaig fer una lesió del lligament creuat anterior del genoll esquerre. Al principi els metges em van dir que per tornar a jugar a futbol era necessària una operació, però no em podien operar perquè encara no havia acabat de créixer. Així doncs, m’havia d’esperar més o menys un any per poder-me operar i després fer la recuperació que són uns sis mesos. Això volia dir gairebé dos anys sense jugar a futbol…
Bé, fa un parell de setmanes vaig començar a entrenar i amb una setmana ja podré jugar. Això no és cap miracle com podria pensar molta gent! Per aconseguir-ho he hagut de patir molt.
Per començar, m’he passat més de la meitat de les vacances d’estiu amb crosses. Primer entre dos i tres setmanes sense poder recolzar el peu a terra, amb una genollera que m’ocupava tota la cama (amb la calor que fa al estiu no és molt agradable). Passades aquestes tres setmanes vaig començar a recolzar el peu a poc a poc, forçant cada dia una mica més i fent els exercicis que em deia el metge. Dues setmanes després ja podia caminar sense crosses, anava una mica coix, però almenys ja no havia de dur aquelles crosses a les que tanta mania havia agafat.
Aleshores el metge em va dir que havia tingut sort i que em podria estalviar l’operació si enfortia bé la cama. Des d’aquell dia fins la setmana passada he estat anant cada dia una hora a un centre de rehabilitació fent exercicis molt durs i pesats per enfortir la musculatura de la cama.
Per tant, no és ni un miracle ni res semblant que la setmana que ve pugui, per fi, tornar a jugar un partit de futbol. És només gràcies al treball i la constància que li he dedicat, que sens dubte han valgut la pena.
Roger
