A mi, des de sempre m’ha agradat molt anar d’excursió a la muntanya, per això, quan la meva mare em va dir que el cap de setmana hi aniríem em vaig alegrar molt. Des del principi que sabia que no aniríem gaire lluny ja que era una excursió d’un sol dia, però tot i així m’imaginava que aniríem a algun lloc d’alta muntanya, al Pirineu probablement. La decepció va arribar que em vaig assabentar que no era així: aniríem al Parc del Montengre i el Corredor. Em vaig desil·lusionar. “Quin avorriment, allò ni és muntanya ni és res”, pensava.
El pla era anar-hi pel matí, passejar una mica, fer unes voltes per algunes pistes forestals amb el tot terreny i a l’hora de dinar fer un pic-nic. Jo hi vaig anar perquè, encara que pensava que no seria gaire divertit, seria millor que res. Al final, tot i que jo no m’ho imaginava, ens ho vam acabar passant molt bé aquell dia. Vam anar per uns llocs on no havíem estat mai, vam passejar per uns camins molt bonics o fins i tot vam recollir unes quantes castanyes i per acabar, el dinar el vam menjar al cim d’un turó amb molt bones vistes.
Ara ja he entès que per anar d’excursió i passar-t’ho bé no cal anar sempre a llocs allunyats, també et pots divertir anant a algun lloc a només 30 minuts de casa. No cal que un lloc sigui llunyà perquè sigui interessant.
Cristian
Cristian,
Breu, clar i planer. L’escrit és força entenedor i molt agradable de llegir.
De tota manera, a l’original hi havia una frase que he corregit sense el teu permís. On deia “encara que no pensava que fos a ser gaire divertit… ” he escrit “encara que pensava que no seria gaire divertit…”. Jo diria que he interpretat bé el que volies dir (la frase original era força confusa!), però si no és així m’envies un altre redactat i el substitueixo, d’acord?
No deixis d’escriure (però recorda’t de revisar a fons els escrits!)
Josep Maria