La familia

La setmana passada va ser l’aniversari de la meva cosina petita, feia cinc anyets.
Igual que els darrers anys, la festa era a la platja. El “típic” d’una festa d’aniversari d’una nena petita, seria anar a un “xiquipark” o a algun lloc semblant; però des que va començar la crisi, els meus tiets van decidir que era més adequat fer-ho a la platja per la nit ja que sortia més econòmic.

Jo, he de dir que crec que s’hauria de fer sempre així. Jo m’ho passo molt bé amb la família, i no importa el lloc on es celebri la festa, sinó amb qui estiguis. Vam estar unes sis hores a la platja, ballant, cantant, menjant, etc. Moments com aquests són els que m’agradaria que no s’acabessin mai. A més a més, he de dir que en el moment que jo estava a Tarragona gaudint d’aquesta festa, les meves amigues estaven en una discoteca de Mataró. En aquell moment volia estar als dos llocs a la vegada, però com no podia ser, vaig pensar que a la discoteca hi puc anar el cap de setmana que vulgui, en canvi, a la meva família no la puc veure tant com m’agradaria. Per què? Doncs perquè tinc la “mala sort” de tenir tots els parents a Tarragona. I la veritat és que només està a 1h 30 minuts, però encara així només els veig una vegada al mes com a molt.

Jo cada dia tinc més ganes de veure els meus avis, tiets, cosins…i no tinc aquest luxe de veure’ls.
Amb això vull dir que hem d’aprofitar cada dia, hora, minut i segon de la nostra vida, i compartir-la amb els que més estimem.

Marta Jareño