Braus: víctimes de l’estupidesa humana

Per estrenar aquest nou bloc he decidit parlar sobre la cultura. O més ben dit, sobre el que se suposa que és cultura. I per fer-ho agafaré com exemple el poble de Tordesillas a la comunitat autònoma de Castilla i Lleó.

Aquest poble està a uns 30 kilòmetres de Valladolid i té uns nou mil habitants. Suposo que us estareu preguntant: ¿i per què has escollit aquest i no un altre? La resposta és ben simple. Aquesta vila s’ha fet molt famosa arreu d’Espanya i també del estranger a causa d’una festa anomenada “El Toro de la Vega”. Estic segura de que ja sabeu més o menys per on aniran les coses. Doncs bé, la celebració consisteix a deixar lliure un brau per un extens camp mentre milers de persones el persegueixen i uns centenars, alguns a cavall, l’empaiten i el fereixen amb llances fins que mor. I, com no podia ser d’una altra manera, la festa està considerada d’interès turístic.

Els polítics, davant aquesta tradició, no diuen res, com sempre. Es renten les mans i no tenen el valor suficient per dir el que pensen. S’excusen dient que no és de la seva incumbència. Però, la més hipòcrita de tots ells és la nostra “estimada” ministra de cultura Ángeles González-Sinde. Ella, que és la responsable de la cultura a Espanya i la que hauria de dir més coses sobre això, evita els periodistes quan intenten preguntar-li sobre aquest tema.

I la gent de Tordesillas no es queda enrere. Cada any defensen la festa argumentant bestieses com per exemple: “això és així i ja està” i “és la nostra tradició i punt”. O arguments encara més incoherents com: “el patiment és una qualitat humana, els animals no la senten” o “El brau està en aquest món perquè nosaltres el matem”. Però tot i que semblen molt convençuts, quan arriba la festa no deixen entrar càmeres al poble i intenten, per tots els mitjans, que no es pugui gravar res. En el fons saben que no tenen raó. A més a més, critiquen, insulten i menyspreen als activistes i protestants que estan en contra del maltractament animal. I el més impactant és que hi ha un grup molt minoritari al poble que no està d’acord amb la festa, però, tot i viure en una democràcia, no poden dir ni expressar el que pensen. ¿Per què? Doncs perquè si ho diuen haurien d’anar-se’n de Tordesillas i no podrien tornar mai més, ja que els altres no els deixarien viure en pau.

¿Com és possible que una festa tan bàrbara sigui cultura a la nostra societat? ¿Com és possible que les persones que estan a favor d’això no se n’adonin del que fan? ¿Com un seguidor d’aquesta tradició pot arribar a casa seva i dir als seus fills que es portin bé i que siguin bons? I més encara: ¿Com poden els polítics empresonar a assassins quan la seva cultura està basada en la violència? No ho entenc i crec que no ho entendré mai.

Arantxa