Insatisfets

Segur que heu sentit algú més d’una vegada queixant-se negativament sobre aspectes físics del seu cos, i fins i tot, sense anar més enllà, segur que vosaltres també heu dit: Per què tindré el cabell rissat? Quines cuixes més grans… No m’agrada el meu nas! Etc.
La majoria de la població està insatisfeta amb algun o varis aspectes del seu cos però, per què? Alguns diuen que per poca autoestima amb un mateix, d’altres, que tot això es culpa de les indústries de bellesa que ens projecten un prototip estètic que, sent sincers, ningú té. Però la gent quan a les revistes veu a les famoses o a les models tan perfectament perfectes, no tenen en compte que allà darrere s’amaga una anorèxia, un Photoshop o una simple faixa. Molta gent inclús, s’angoixa tant que entra en una depressió perquè diu que el seu “defecte” perjudica la seva vida social. La gent més adinerada s’opera en centres d’estètica, però realment, cal tot això? Encara que jo mateixa me’n trobo molts de defectes i a vegades em deprimeixen, penso que és un mecanisme de ventes de productes o tractaments estètics i que realment cadascú és com és i no hi hauria d’haver cap problema, però vivim en una societat on la bellesa és quasi essencial per tenir una vida agraciada.
Així que en conclusió, les respostes a les preguntes que he dit inicialment no haurien de ser “no m’agrado” sinó: tinc el cabell rissat perquè sóc així, no m’importa el que pensi la gent de mi, el meu nas o el meu cos. En definitiva, cada dia al mirar-nos al mirall hauríem de dir simplement: m’agrado, i sóc feliç tal i com sóc.

Judith

Aquest article ha estat publicat en Autoestima, Bellesa, Estètica, Judith Hernández, Publicitat, Satisfacció. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Insatisfets

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Hola Judith, benvinguda a la tertúlia del En-raonar!
    M’ha agradat tant el que dius com la forma en què ho dius. Planteges un objectiu difícil, però molt interessant. Seria fantàstic! (el problema és que el mirall són els altres, i això no sé si ho podrem evitar. I no tant el que els altres pensen sinó el que nosaltres pensem que els altres pensaran… aquest és l’embolic del mirall!!!).
    Alguna observació:
    – potser el primer paràgraf és massa llarg? (per on es pot dividir?)
    – potser hi surt massa vegades la paraula “gent” (es pot evitar?)
    Judith, tens molt a dir i pots dir-ho molt bé. No paris!
    Fins al proper escrit
    Josep Maria

    “Segur que heu sentit algú més d’una vegada queixant-se negativament sobre aspectes físics del seu cos” o “Segur que més d’una vegada heu sentit algú queixant-se del seu cos”?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *