A principis de setembre, vaig sentir una notícia que m’ha dut a escriure aquest text. Al telenotícies deien que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya donava dos mesos a la Generalitat per implantar el castellà com a llengua vehicular a les escoles. Quan vaig sentir això em vaig preguntar: què volen dir exactament? El que ens estaven dient és que s’havia d’adaptar el sistema educatiu català perquè el castellà pogués estar present en més d’una assignatura, i així utilitzar-lo el mateix nombre d’hores que el català.
Poc desprès em va venir una altra pregunta al cap. Per què canviar el sistema educatiu si ja funciona bé? Està demostrat que els alumnes catalans no tenim mancances en la llengua castellana. És més, traiem iguals o inclús millors notes en castellà que alguns alumnes de l’Estat espanyol.
Al cap de quinze dies, va sortir una nova notícia. Feia uns dies que el Govern havia presentat un recurs per defensar el català com a llengua vehicular. Conseqüentment, el TSJC suspengué l’ultimàtum dels dos mesos de marge que donava per tal de resoldre el recurs presentat. Això no vol dir que s’hagi acabat tot. Hem de seguir lluitant per defensar el català a l’escola.
Laura
Laura,
Fas una bona reflexió entorn del problema generat a partir de la resolució judicial. L’escrit és clar i planer, i sobretot, ben estructurat. M’ha agradat, encara que estic segur que pots aprofundir molt més.
Fins al proper escrit
Josep Maria