Irlanda

Des de petita els meus pares sempre havien volgut que viatgés a l’estranger per perfeccionar l’anglès i també per canviar d’aires i conèixer gent nova. La veritat, no era un idea que m’apassionés i per això, intentava no imaginar-m’ho massa perquè creia que no arribaria el moment. Però va arribar. Així que el passat 3 de juliol estava camí de Dublín.

Els dies allà em van passar molt lents. Pel matí anava a l’escola a practicar anglès, fèiem alguna activitat i per la tarda, tornàvem cap a les cases. Encara que vivia amb una família, ells feien la seva vida i jo intentava fer la meva.

En el meu cas, l’idioma no va ser un problema perquè m’hi defenso prou bé. Però el que no em va agradar va ser d’una banda, el temps, que era molt depriment perquè mai sortia el sol i feia molt de fred i d’altra banda, el menjar. Cada dia menjàvem patates.

Ho vaig passar bastant malament perquè em trobava molt sola. El que més desitjava era poder parlar amb la meva família i sentir la seva veu. Encara que després quan penjava estava molt més trista. Gràcies el facebook podia parlar amb les meves amigues que no em paraven d’animar, però també veia lo bé que s’ho estaven passant. No trobava res de positiu a la meva estada allà i l’únic que volia era tornar.

Està clar que no tot van ser experiències negatives. Gràcies a “Irlanda” he millorat el nivell oral d’anglès i he conegut moltíssima gent. M’he adonat de la família que tinc i de l’orgullosa que m’haig de sentir de tenir-la. M’he sentit molt estimada.

Recomano a tothom que pugui que hi vagi perquè encara que jo no ho hagi passat del tot bé, m’he endut el més positiu.

Anna.