Es suïcida un nen de catorze anys a Buffalo, Nova York, degut al assetjament escolar o bullying, Jamey Rodemeyer. Va ser trobat mort davant de la seva casa el diumenge 18 de setembre, però la policia no va donar a conèixer cap detall sobre com es va treure la vida. Dies abans, el jove nord-americà demanava ajuda en el seu twitter: “Sempre dic que estic intimidat, ningú m’escolta. Què haig de fer per què la gent m’escolti?”. Rebia contínuament missatges anònims com: ” Jamey és subnormal, gai, desagradable i està obès. Hauria de morir!”. Els pares de l’adolescent, amics i familiars han expressat la seva indignació. Pel que es diu, era un turment incessant en els llocs web de xarxes socials. A L’estat de Nova York no hi ha lleis contra l’assetjament, de manera que, la policia hauria de determinar si els sospitosos serien jutjats en tribunals de menors dependent de si tenen setze anys o més.
Desgraciadament, no és l’únic cas d’un adolescent que es suïcida per aquesta causa. No sé fins on haurem d’arribar per acabar d’una vegada amb el bullying. Potser, les persones no ens n’adonem del mal que li podem estar fent a algú. Ja que, hi ha persones que són més febles que nosaltres i els afecta més del que creiem.
Per què la gent que l’envoltava va mirar a un altre costat quan el missatge d’ajuda era clar? Per què els humans tenim la capacitat per poder destrossar una persona tan cruelment?
Jamey no podia descansar ni un moment d’aquests continus atacs. Quan anava a l’institut no paraven de torturar-lo, i quan arribava a casa, els permanents missatges plens d’insults no el deixaven ni un minut de descans.
Jaume
Jaume,
està força bé el teu escrit. M’ha agradat, encara que no hi ha gaire anàlisi ni reflexió personal (pesa molt més la descripció dels fets). És clar i està molt ben estructurat.
Tal vegada algunes observacions de detall:
“Va ser trobat mort” està bé, però la passiva sempre és menys directa que un “el van trobar mort”, per exemple.
“Què haig de fer per què la gent m’escolti?” Aquest “perquè” no és interrogatiu.
“dependent” o “depenent”?
“setze anys o més” suposo que vols dir “més o menys de setze anys”
“i els afecta més del que creiem” no està clar el subjecte. Què els afecta? Jo ho entenc, però la frase tampoc remet a cap substantiu anterior.
Són detalls que, com sempre, poden millorar un text que està molt bé, així que sobretot, no paris d’escriure.
Fins al proper escrit
Josep M.