El poder d’un animal

Jo i la meva gossa tenim una connexió especial, a vegades penso què és l’única que m’entén i m’escolta de veritat, encara que per alguns sembli una tonteria…
Encara recordo el dia que ens la van donar, tenia dos mesos i era molt petita. Li vam comprar joguines i un llitet i en arribar a casa no se’n va separar, quan sopavem vem decidir el seu nom, Kira. Quan van pasar unes setmanes la Kira no parava quieta, feia algunes malifetes fins i tot va arribar al punt en que la meva mare va dir: “Si continua igual la tornarem…”.

Amb el pas del temps es va calmar una mica però quan tenia dos anys, ens la vam endur de vacances i allà es va escapar seguint a un gos, la vam poder atrapar però en aquell moment tots teniem molta por de perdre-la. Ara ja té 4 anys i segueix igual de trapella, però tots sabem que, si no hi fos, a casa hi hauria un buit. Trobaríem a faltar que ens vingués a saludar en entrar a casa, o que de sobte quan estas al sofà se’t tiri a sobre per jugar… En fi jo estic d’acord amb la frase “EL GOS ÉS EL MILLOR AMIC DE L’HOME”.

Laia

Aquest article ha estat publicat en Animals, Gos, Laia Batista, Lligams. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El poder d’un animal

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Laia, a vegades fan patir però creen vincles molt forts sense que ens n’adonem, tens raó.
    M’ha agradat. Potser has de vigilar més la puntuació, perquè a vegades la diferència entre un escrit que està bé i un altre de molt bo depèn de la puntuació. He unit dos paràgrafs que estaven separats i he introduït algunes comes, espero que no t’enfadis.
    Altres detalls: “Jo i la meva gossa tenim una connexió especial”, encara que sigui un animal, és més elegant posar-te en segon lloc “la meva gossa i jo tenim una connexió especial”
    – “Quan van pasar unes setmanes…” la frase anterior també començava amb un “quan…” i aquesta repetició és perfectament evitable suprimint-lo en aquesta: “Van pasar unes setmanes i la Kira…”
    Bé, ho deixo aquí. Recorda’t de revisar els escrits per polir els detalls.
    No paris
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *