Jo i la meva gossa tenim una connexió especial, a vegades penso què és l’única que m’entén i m’escolta de veritat, encara que per alguns sembli una tonteria…
Encara recordo el dia que ens la van donar, tenia dos mesos i era molt petita. Li vam comprar joguines i un llitet i en arribar a casa no se’n va separar, quan sopavem vem decidir el seu nom, Kira. Quan van pasar unes setmanes la Kira no parava quieta, feia algunes malifetes fins i tot va arribar al punt en que la meva mare va dir: “Si continua igual la tornarem…”.
Amb el pas del temps es va calmar una mica però quan tenia dos anys, ens la vam endur de vacances i allà es va escapar seguint a un gos, la vam poder atrapar però en aquell moment tots teniem molta por de perdre-la. Ara ja té 4 anys i segueix igual de trapella, però tots sabem que, si no hi fos, a casa hi hauria un buit. Trobaríem a faltar que ens vingués a saludar en entrar a casa, o que de sobte quan estas al sofà se’t tiri a sobre per jugar… En fi jo estic d’acord amb la frase “EL GOS ÉS EL MILLOR AMIC DE L’HOME”.
Laia
Laia, a vegades fan patir però creen vincles molt forts sense que ens n’adonem, tens raó.
M’ha agradat. Potser has de vigilar més la puntuació, perquè a vegades la diferència entre un escrit que està bé i un altre de molt bo depèn de la puntuació. He unit dos paràgrafs que estaven separats i he introduït algunes comes, espero que no t’enfadis.
Altres detalls: “Jo i la meva gossa tenim una connexió especial”, encara que sigui un animal, és més elegant posar-te en segon lloc “la meva gossa i jo tenim una connexió especial”
– “Quan van pasar unes setmanes…” la frase anterior també començava amb un “quan…” i aquesta repetició és perfectament evitable suprimint-lo en aquesta: “Van pasar unes setmanes i la Kira…”
Bé, ho deixo aquí. Recorda’t de revisar els escrits per polir els detalls.
No paris
Josep Maria