Un nou repte per superar

Ja fa un parell o tres setmanes que he començat de nou la rutina d’anar a l’institut. Per a mi no ha estat fàcil prendre una decisió sobre què fer aquest any però em vaig estar informant i gràcies a l’ajuda de professors i de la meva mare vaig decidir començar aquest curs de batxillerat social-humanístic.

Ja porto unes setmanes treballant i veient el funcionament del curs, i per tant ja puc fer una primera valoració personal i no fer tant cas al que em deien altres persones sobre el batxillerat. En un principi pensava que el curs no era massa difícil, però ara ja començo a adonar-me de com va el curs i què haig de fer per superar-lo.

La setmana passada un parell d’alumnes de l’altra classe, per raons que desconec però com que un d’ells és un bon amic meu m’han explicat les raons, han deixat el batxillerat que estaven fent per problemes o dificultats que han tingut, i això em fa pensar si jo podré seguir el ritme del curs. Tot i que per ara el curs no m’està anant d’allò més bé, penso que si m’esforço més, aquests dubtes que em sorgeixen a vegades aniran desapareixent.

A vegades em pregunto com els anirà el curs als meus amics que han marxat de l’institut per fer un mòdul o que han deixat el batxillerat perquè els anava malament, ja que alguns d’aquests amics gairebé no els veig mai. Tot i això quan tinc algun dia per quedar amb ells i puc preguntar-los com els va el curs no cessen les meves preguntes.

Jo penso que un amic de veritat no només és aquell amb qui comparteixes classe, sinó aquell qui visqui on visqui i hagi o no canviat la seva manera de ser i/o pensar, segueix fen-te passar bones estones.

Alan