Una mirada dolça

Comença a ser hora d’escriure un article per la classe de filosofia però no se ben bé per on començar. El tema d’avui serà la mirada dolça que em persegueix cada dia al mirar el prestatge de la meva habitació rosa. És negre i marró amb una cara que et transporta al món de la tranquil·litat. És de mida mitjana i em porta uns records increïbles, doncs aquesta dolça i càlida mirada prové d’un gosset de peluix que em va regalar la meva germana petita fa uns anys.

Sempre m’han agradat els gossos però mai he pogut gaudir-ne un propi. Així que ella, tota il·lusionada, em va fer aquest petit i a la vegada gran detall, aquell dia em va fer una persona molt feliç. I allà tinc el petit record, mirant-me cada dia i inspirant confiança quan miro l’habitació cansada d’estudiar o després d’un mal dia.

A vegades aquestes petites coses fan que et canviï l’estat d’ànim o que simplement et faci reflexionar que les coses simples, però fetes amb amor, són les que més valor tenen.

Júlia

Aquest article ha estat publicat en Germans, Gos, Júlia Montagut, Peluix, Regal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Una mirada dolça

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Júlia, senzill i clar, fas un petit exercici de redactat, molt correcte.
    El començament potser caldria haver-lo canviat, una vehada fet l’article. Jo eliminaria “Comença a ser hora d’escriure un article per la classe de filosofia però no se ben bé per on començar. El tema d’avui serà” i començaria amb un “Una mirada dolça…”. Ja veus que el simple peluix dóna molt de si. M’ha agradat.
    Fins al pròxim,
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *