Quan era molt petit la meva àvia va quedar molt sorpresa quan em va veure amb un cub de rubik, que portava voltant per casa molt de temps, acabat. En aquell moment evidentment, el vaig fer arrancant les etiquetes de colors de les cares i tornant-les a enganxar.
Anys més tard, ara deu fer un parell d’anys, vaig proposar-me fer-lo legalment. Vaig intentar-lo fer per mi mateix però només aconseguia fer una part del cub. Vaig buscar vídeos per Internet de com acabar-lo i vaig acabar aprenent un dels mètodes més fàcils per fer-lo.
Amb el temps he anat aprenent mètodes més difícils però també més ràpids per fer-lo i ara puc fer-lo en 1 minut. No és molt ràpid comparat amb els que fan competicions que poden arribar a fer-lo amb 7 segons o menys.
Ara mateix és un dels meus principals hobbies i realment m’estic força estona, quan puc, practicant i més o menys el faig 4 o 5 vegades cada dia.
Com que el cub que tenia era molt bàsic, ja que l’havia comprat en una papereria, fa poc em vaig comprar un cub per Internet que és molt més bo i va molt millor que l’altre.
D’aquí poc temps haurem de començar a fer el projecte de recerca i he pensat de proposar, si és que es pot, de fer el meu treball sobre el cub de rubik, els fonaments matemàtics, els diferents mètodes de resolució, la història, etc.
Enric