Ahir es plantejava un dissabte normal com qualsevol altre, em vaig aixecar a les 8:30h i vaig anar al poliesportiu a fer taules (apuntar els punts d’un partit), en acabar vaig recollir els diners que em paguen per fer aquesta feina i vaig anar a casa a fer deures i preparar-me pel meu partit de bàsquet.
Ens vam reunir, com sempre, a les 3:15h. per escalfar i jugar el partit. No teníem cap esperança de guanyar el partit ja que no hem guanyat cap partit en tota la temporada, no perquè siguem dolents ( probablement) sinó perquè ens han posat en una lliga de massa nivell. El partit va començar com sempre, anàvem igualats i vam seguir així fins el tercer quart. Quan va començar l’últim quart tampoc teníem esperances ja que sempre arribàvem fins a l’últim moment però ens acabàvem guanyant.
Però aquesta vegada va ser totalment diferent, quan va acabar el partit una estranya sensació va omplir el meu cos. No sé si era felicitat o emoció o les dues coses, l’únic que sé és que va ser una magnífica sensació, vam guanyar el partit per 10 punts, encara no ens ho creiem.
El nostre l’últim partit de la lliga i al final vam aconseguir el nostre objectiu: guanyar un partit!
Sempre m’havien dit que la feina ben feta no garanteix l’èxit, ara mateix sé que s’equivoquen, la feina ben feta sempre té algun tipus de recompensa.
Per acabar aquest fantàstic dia quasi tot l’equip vam anar a la discoteca on ens van felicitar per la nostra primera victòria, estic segur que cap jugador oblidarà aquest dia, fruit del gran esforç que hem fet durant tot l’any.
Xavi
