Eric Abidal es va despedir de l’afició del barça ahir, en l’últim partit de lliga al camp nou que enfrontava a l’equip blaugrana amb el Màlaga de Pellegrini.
Ha estat una setmana llarga per al jugador francès, de fet, totes les semanes han estat llargues desde que, passades les 22 hores d’aquell dimarts 15 de març, el FC Barcelona va emetre un comunicat escrit que va deixar gelat al món de l’esport: “al jugador Eric Abidal se li ha detectat un tumor en el fetge que serà tractat quirúrgicament divendres que ve a l’Hospital Clínic de Barcelona pel doctor Josep Fuster Obregón. Per exprés desig del jugador, el club demana el màxim respecte al dret a la seva privadesa”. El francès havia conegut la notícia aquella mateixa tarda després d’una revisió mèdica.
Abidal ha estat lluitant, des d’aquell 15 de Març, per tenir una segona oportunitat a la vida, i ho ha fet acompanyat per tots els seguidors del món del futbol, i fins i tot acompanyat per aquells que no estan interessats en aquest esport que ha resultat ser massa profesional com per donar una segona oportunitat com a jugador a algú que s’ha guanyat l’admiració de tots.
Amb el temps Abidal s’ha convertit en alguna cosa més que un jugador de futbol, s’ha convertit en la inspiració per a moltes persones malaltes de càncer, com el cas que va experimentar una família de Barcelona i que va decidir enviar una carta al Barça:
“Tienes en la cabeza lo mismo que ha tenido Abidal en el hígado, y mañana te lo sacarán”, es lo único que fui capaz de decirle a mi hijo de quince años, completamente trastornado por la terrible noticia que yo había conocido dos minutos antes. “Papá, cómprame la camiseta del Abidal. Lucharé como él y ganaré mi Champions”, me respondió. No lloró. Fue el único que no lo hizo. Entró en el quirófano con la camiseta de Abidal, y estuvo colgada en la cabecera de su cama, como una especie de objeto sagrado, durante toda la estancia hospitalaria”
Així doncs, amb la decisió de no voler renovar a Abidal potser el Barça millorarà el seu nivell esportiu, però no estarem a l’altura de tots els valors de que hem presumit durant anys, ningú pot negar que el Barça ha tractat molt bé Abidal, se li ha donat tot el suport del món quan ha estat malalt i també continuïtat mantenint-li la fitxa del primer equip, però no costava res concedir-li una segona oportunitat ni que fos com a jugador totalment secundari.
Ja només ens queda desitjar-li el millor allà on vagi i donar-li forces perquè lluiti com ho ha fet fins avui, ja que tal i com va dir ell mateix: “Ni el tumor es un juego en solitario”
Pablo Gallego
