Un dia anant pel carrer vaig veure una persona discriminant una altra, tan sols perquè el seu color de pell era diferent del seu. Quan vaig veure aquesta situació, bastant desagradable, vaig pensar que el tema del racisme és un pou sense fons, és gairebé impossible que algun dia deixi d’existir, ja que els patrons es repeteixen i sempre que algú discrimina una persona, al costat hi ha algú que imitarà aquest comportament tan mesquí…
Avui dia el racisme és un mal social, on les seves conseqüències són la divisió entre els homes expressada en les guerres; la pobresa i la fam. En l’actualitat el racisme segueix augmentant i seguirà creixent fins que les persones racistes no s’adonin del seu comportament. És un fet que resulta preocupant per a moltes persones de la societat.
Jo penso que tothom és com és, ja que uns siguin més foscos que d’altres; que creguin en una altra religió o creença diferent de la nostra; o que una persona visqui en un país subdesenvolupat no significa que sigui inferior a la societat del primer món. Sincerament, és una llàstima que visquem en un món tan desenvolupat i modern però alhora horrible, ple de persones que es rebutgen mútuament i que d’aquest rebuig neixi la guerra en la qual moren milions d’innocents.
Només hi ha una solució contra aquest fet: Tolerància zero.
Eva
Eva, totalment d’acord. Com tots els problemes importants de la societat, el racisme és una malaltia molt difícil de guarir. De curació impossible si no som conscients que la patim… i massa vegades aquesta és la situació: una sosietat malalta que ignora la seva malaltia.
Gràcies pel teu article.
No paris d’escriure. Fins al proper article.
Josep Maria