De moment sembla que han desaparegut vint-i-tres o vint-i-quatre milions (ja no ve d’aquí!) del Palau de la Música. A poc a poc es van aclarint responsabilitats – i n’hi ha per llarg, ja se sap que la justícia és lenta-. Tothom es pregunta, com és que ningú ho ha detectat?, on han fallat els controls?.
Despistat com sóc, no comprovo mai si el que m’han ingressat en concepte de nòmina és correcte. Suposo que, si no me’n preocupo massa és perquè -afortunat com sóc- puc anar fent les despeses habituals sense cap ensurt. És una forma poc ortodoxa de control, ja ho sé, però funciona.
Entenc que en una economia molt més abundant i complicada, com la del Palau, hi ha d’haver mecanismes de control més sofisticats, però això no hauria de desactivar l’alarma fonamental: la que ens indica que hi ha més despeses que ingressos! Com és que no ha saltat aquesta alarma? Sembla que les institucions afectades haurien de fer bé de preguntar-s’ho. Si al Palau han anat tirant sense aquest munt de diners “desapareguts”, significa això que poden prescindir-ne? No hem de revisar la quantitat que aportem, perquè és excessiva?
De fet, aquest ha estat el raonament emprat pels lladres: ningú no se n’adonarà, perquè de diners no en falten, per tant me’ls emporto jo i arreglo el pis, vaig de viatge, estalvio per a la vellesa, etc. Qui millor que ells (que portaven els comptes, no com jo) per saber que ningú no trobaria a faltar tota aquella pasta! Pel que sembla era, almenys en part, perfectament prescindible.
Suposem que els lladres tornessin tots els diners que s’han endut. A qui els han de tornar, al Palau? o a les institucions públiques per tal que els donin una destinació millor? Dit d’una altra manera: de la mateixa manera que el Palau reclama justament a Convergència i al senyor Colom uns diners que no els corresponien, no hem de fer el mateix els ciutadans amb el Palau?
Resumint: l’afer Palau mostra no tan sols que hi ha lladres que no ho semblaven, o que cal millorar els mecanismes de control, sinó també que els diners públics no van on més falta fan. Som un país tan ric que podem llençar els diners.
