Ara sí

Estic estudiant química, demà tinc l’examen de tot el trimestre, he de confessar que aquest primer trimestre no m’he enterat de res, de res absolutament. No em puc concentrar, tinc masses coses que fer, mates, angles, física, filo, treball de recerca, és tot molt estressant. Sens dubte, aquest trimestre ha sigut el pitjor que he tingut en tot batxillerat, i no tant sols per els estudis, sinó també per altres factors.

Penso que és increïble com tan sols una cosa tant simple et pot desmuntar tots els esquemes, com unes simples paraules et poden alegrar tant, o destrossar, com una cosa et pot fer estar pensant setmanes i setmanes i no et pot deixar concentrar en totes les altres. Aquesta cosa que només et deixa pensar en ella, i et fa deixar d’alguna manera tot lo altre de banda.

Aquestes últimes setmanes han sigut molt estranyes per mi, de fet, res ha estat al seu lloc. De sobte, tot el que pensava que estava bé, en realitat estava malament, tota la visió que jo tenia de la realitat, de les persones, tot diferent, No entenia res. “Estàs en el teu núvol” em deien, “has de ser conscient”, “reacciona!”.

Ara ho entenc tot. Ara “reacciono”. Ara entenc el que em volies dir. Ara ja parlo sensatament, no?

Ara ja puc seguir amb la meva vida normal.

Núria