Nombres complexos+Literatura catalana=combinació perfecta

Quan arribes a batxillerat i esculls un itinerari representa que tens almenys una lleugera idea del que vols fer amb aquests estudis més endavant. Si esculls fer el camí científic s’interpreta que vols dirigir la teva vida cap a una cosa no tant subjectiva com poden ser les lletres, i el mateix a la inversa. Llavors, on ha d’anar a parar la gent que està entre dues terres, entre ciències i lletres?

Jo sóc partidària de que l’important no és saber de mates i física o de literatura i història. Si fos per mi estaria fent totes les assignatures possibles, ja que el que en realitat m’agrada no és la classe en si, sinó el saber. He trobat poques persones en la mateixa situació que jo (és a dir, cap, però mantinc l’esperança) i si és el cas, després de parlar amb elles em sento encara més confosa. Crec que el problema ja no és l’itinerari que he escollit, sinó el meu canvi constant d’idees i poca constància.

Vull treballar en un circ, però també vull ser geòloga. Vull ser escriptora, però una crack en mates. Vull aprendre física, biologia, saber com funcionem el món i nosaltres; però també vull conèixer el passat, la creativitat dels nostres predecessors, nous idiomes. En resum: ho vull fer tot. Puc ser ambiciosa i poc realista, però tant en un moment puc estar pensant en els números com amb les lletres.

I que ningú s’equivoqui. Voler aprendre moltes coses no vol dir que estigui hores a casa repassant el que hem fet o deixant-me els ulls en els llibres de la classe B. No vol dir que tot se’m doni bé ni que decideixi fer tres carreres a la vegada de coses oposades. El que vull deixar clar és que frueixo tant una xerrada sobre les matemàtiques com un relat històric.

Només espero tenir prou temps per fer-ho tot sense perdre’m hores de son.

Valentina