Persones que se’n van, no saps perquè, però se’n van.
Tot el que coneixies, tot el que has passat amb aquesta persona, tots els sentiments, secrets, converses, moments, rialles, plors… tot s’esvaneix en un instant. Malgrat que potser la veus i parles amb ella, tu saps que no és qui és en realitat, la persona que tu coneixies se n’ha anat, i no tornarà, per molt que ho intentis reiteradament. Tot és diferent. Penses… On és?
La veig, la toco però no la sento igual que abans, aparentment sembla la mateixa persona, però no ho és, em costa d’entendre.
De sobte em passa per la ment una frase “Res és per sempre”, i ho relaciono, les persones tampoc ho són per sempre, tothom canvia, d’alguna manera o altra, ningú és el mateix que era ahir, i tampoc és el mateix que serà demà.
Doncs jo també he de canviar, he d’aprendre a entendre i superar, res és per sempre.
Núria
Núria,
Això és Heràclit, recordes? Tot flueix, res és permanent… l’estabilitat és un miratge, perquè la realitat és com un riu.
Però això ens desconcerta i ens inquieta, suposo perquè ens sentim més còmodes amb l’habitual.
Està ben escrit. M’ha agradat.
Josep Maria