És habitual en mi, quan vull desconnectar de tots els problemes i reflexionar, que em posi les bambes, la música i me’n vagi a córrer per la muntanya, un dels únics llocs on es pot respirar amb tranquil·litat. Córrer és un esport d’auto superació, cada dia que hi vas t’hi has d’esforçar física i mentalment per assolir un objectiu, que per la majoria de persones és o baixar de pes o mantenir una bona forma física, jo hi tinc alguna cosa més a dir a banda de l’objectiu estètic: córrer m’ajuda a pensar.
Quan surto de casa, el principal dilema al meu cap és millorar la meva anterior marca, no cansar-me i evitar rendir-me abans d’arribar al final. És molt difícil no pensar en el dolor que et fan les cames i el buit d’aire que sens als teus pulmons en el moment que estàs a la primera pujada, però quan te n’adones, el que era una respiració ofegada i unes cames que pesen i només et frenen passa a ser un mecanisme que funciona de manera automàtica i secundària.
| “el principal dilema al meu cap és millorar la meva anterior marca, no cansar-me i evitar rendir-me abans d’arribar al final” |
De manera involuntària, el cervell se’t comença a omplir de les coses que et passen al dia a dia, dels problemes que tens amb altres persones o fins i tot amb tu mateix. El paisatge que es veu des d’allà dalt i l’olor a humitat que s’hi respira dóna lloc a un escenari perfecte per poder reflexionar amb un mateix i poder tornar a casa amb una mica de calma.
La gent per desconnectar acostuma a anar de vacances. Jo simplement, si us sentiu amb angoixa o amb ganes de marxar, us motivo a anar a córrer. A part de ser un esport, és una manera de conèixer-se a un mateix.
Jordi
Jordi,
Fas un bon article sobre tot el que et produeix anar a córrer. M’ha agradat (He esmenat algun error ortogràfic, recorda que aquesta feina és teva!). Molt ben estructurat.
No deixis d’escriure
Josep Maria