Energia nuclear, vida diària

Es calcula que els humans rebem molta radioactivitat durant el cicle de la nostra vida. S’estima que aproximadament rebem de l’exterior el que equival a unes 125 radiografies. En un simple vol rebem l’equivalent a unes 4 radiografies, el que lògicament no seria perillós. En canvi si ingeríssim una substancia contaminada sí que ho seria.

Lògicament si estem més exposats del normal a la radioactivitat més danys pateix el nostre organisme. Segons l’escala de radioactivitat, fins que el nostre organisme no arriba al total de 5.000 radiografies no comencem amb el mal estar. En canvi, si arribem a les 200.000, el grau de perillositat augmenta exageradament fins al punt de causar la mort de la persona exposada.

Aquest tipus d’energia no es del tot dolenta, ja que també serveix per a curar malalties com per exemple el càncer. Amb un procés tan senzill com introduir radioactivitat en el propi teixit afectat per la malaltia.

Un altre dels avantatges de la fissió d’un àtom (Urani) és l’aprofitament e la energia emprada en el procés de fissió. Aquesta energia es forma fent bullint aigua mitjançant l’urani, el vapor generat (no-radioactiu) fa moure una turbina que a la vegada mou una dinamo.

Fent referència als accidents ocasionats  a una central, se’n pot dir que no és possible originar una explosió amb el mateix efecte al d’una bomba atòmica. Ja que es fa servir un 4% d’urani 235 encadenat i per tal de provocar una bomba és necessita un 90%. En canvi, un gran perill és l’escapament de gasos nocius per el planeta i les persones. Un exemple són les radiacions ionitzants, alfa, beta i gamma.

Laura

Aquest article ha estat publicat en Energia, Laura Alarcón, Radioactivitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *