L’adolescència la podem definir com una etapa de trànsit entre la infància i la vida adulta; està marcada per les transformacions biològiques que permeten als adolescents associar la maduresa psicosocial, sexual i moral.
Els adolescents tenim un estil de vida on vivim el present, però també estem pendents del futur i del que serà la nostra vida en uns quants anys ( a vegades, més que de les pròpies notes i “feines” de casa). Els humans en general sempre intentem saber el que pot passar en el futur, com per exemple: “Què hi ha per sopar?” o “Quan anirem al cinema?” etc, perquè no ens acostuma a agradar les novetats i les sorpreses (exceptuant regals i festes sorpreses), per tant sempre intentem com més coses millor. Però el futur és impossible d’esbrinar i l’època on sorgeixen més preguntes és a l’adolescència, perquè ja deixes de ser un nen “inconscient” i comences a preguntar-te què passarà com, per exemple: quina feina tindràs?, on viuràs?, amb qui viuràs?, o molts altres dubtes que se’ns vénen al cap i que et fan rumiar de tant en tant. Als anys finals de l’adolescència un se n’adona que la vida és dura i les dificultats que poden fer d’ella un període amarg, si no surten bé les coses. També és l’època en què aconseguim ser “lliures”, ja que és quan comencem a poder fer tot allò que volem sense haver-ho de consultar amb els pares; et fas responsable de les conseqüències dels teus actes. No podem viure sense amics, amigues, la música o els moments de soledat per reflexionar, ja que amb aquests elements intentem satisfer les nostres necessitats actuals.
Penso que la vida passa molt depresa i l’adolescència és una etapa complicada com qualsevol altra i crec que ens hauríem de preocupar més pel present per poder desenvolupar un bon futur.
Pau
