Un cas complicat

La sortida de Víctor Valdés del Barça està prenent mals camins i pot acabar en el ‘cas Valdés’. Anem a començar pel principi. No és normal que un titular indiscutible d’un equip campió vulgui canviar d’aires. Sorprèn i estranya. I més si porta deu anys com a fix a la porteria del Camp Nou sumant títols i milions fins al punt d’esdevenir el millor porter de la història del club. Tampoc és normal que es comuniqui la decisió en plena temporada -quan l’entrenador està absent per malaltia- i que el protagonista s’hagi tancat en un mutisme total. Un silenci que dura quatre mesos, per la qual cosa l’afició segueix sense conèixer les causes que l’han portat a prendre una decisió tan greu. Això al Barça és un cas insòlit, ningú se’n vol anar d’un equip que s’ha convertit en un referent mundial. Però encara no ho hem vist tot, ara resulta que el jugador vol marxar el 30 de juny amb la baixa a la butxaca, amb llibertat per poder fitxar pel club que vulgui. Segons expliquen fonts que coneixen les negociacions, Valdés demana la llibertat sota el pretext que ha donat molt al Barça i que mereix aquest premi. Fins aquí podíem arribar! Cedir a aquesta petició pot crear un precedent gravíssim al vestidor. Valdés ha donat molt al Barça, però sens dubte el Barça ha fet molt més per ell. En primer lloc, li va donar una formació esportiva i humana a l’escola incomparable del planter. Durant molts anys ha estat l’amo exclusiu de la porteria sense fitxar mai a ningú que li pogués fer ombra. Si ara pren la decisió de marxar, no pot ignorar que té un contracte signat i que el Barça té tot el dret a exigir una compensació econòmica pel seu traspàs. L’afició pot arribar a acceptar que vulgui marxar, però no perjudicant els interessos econòmics del club. Zubizarreta té part de responsabilitat ja que hagués hagut d’evitar que el cas li esclatés a les mans el dia que es va asseure amb el seu representant. Motius hi havia per sospitar que estava descontent, quan se li va oferir la renovació ja era tard. El que no es pot fer ara és dilatar la solució. Toca agafar el toro per les banyes i afrontar el problema buscant la millor sortida per a les dues parts, no només per un. El Barça no ha de lligar a Valdés, però tampoc posar-li un pont de plata.

Toni

Aquest article ha estat publicat en Barça, Toni Estrada. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *