A vegades com més esperem una cosa o com millor ens pensem que serà una cosa, després de que passi ens sembla pitjor o que no ha valgut la pena. Per exemple, una pel·lícula que vaig veure fa poc “El Hobbit”, tothom s’esperava que fos una pel·lícula boníssima, ja que és la “continuació” d’una de les millors sagues de pel·lícules de la nostra generació, “El senyor dels anells”. Però, després de veure-la, la gent feia comentaris de que no era tan bona o que no estava a l’altura de les altres pel·lícules. Jo crec que això es deu a que al tenir unes expectatives tan altes, qualsevol cosa ens semblava poc, ja que si algú que no hagués vist les 3 primeres pel·lícules veiés aquesta pel·lícula segurament li agradaria molt.
Una cosa semblant passa quan llegim un llibre i després veiem la pel·lícula. Com que al llibre se’ns dona molta més informació de la història i ja tenim una idea preconcebuda de com serà la pel·lícula ens sembla molt més dolenta que no pas el llibre, ja que en una pel·lícula de dues o tres hores és molt difícil sintetitzar un llibre de 600 o 700 pàgines.
Un cas que trenca la norma, o almenys la trenca quan encara tens edat de creure-hi, és el dia de reis. Crec que és un dels dies més esperats de l’any per molts dels nens del món però tot i així ells i nosaltres en el seu moment ens emocionàvem moltíssim al arribar al menjador i veure tots els regals allà exposats.
Enric
