La incertesa es podria definir com la manca de certesa que alguna cosa és vertadera o succeirà. Es troba sobretot en aquelles situacions que no pots controlar, que no estan al teu abast. Per exemple, el futur. No hi ha cap manera de predir què passarà exactament, i com més llunyà sigui, menys possible és encertar-ho. Bé doncs, odio aquesta sensació, em poso realment nerviosa al no saber què estaré fent d’aquí un any i si molt m’apures d’aquí mig any.
“Hi ha dies que penso que no vull que passi aquest temps perquè tinc por que les coses canviïn massa o prendre les decisions equivocades” |
A hores d’ara, només tinc plans fets per un futur pròxim. Sé el que m’espera d’aquí al mes de juny i també tinc mig planejades les vacances d’estiu. I la veritat és que tinc moltes ganes que arribi finals de juny, però també em fa una mica de respecte. És com una barreja de sentiments ja que durant aquests dos mesos no pararé de fer coses entre les quals n’hi ha que em fan especial il·lusió com ara l’últim festival de ballet. Ara bé, l’estrès que suposa un final de curs fa que m’ho miri tot des d’una altra perspectiva. Hi ha dies que penso que no vull que passi aquest temps perquè tinc por que les coses canviïn massa o prendre les decisions equivocades.
Dintre de tot però, el que no m’agrada gens és no tenir controlat l’any vinent. No saber on viuré, què estudiaré… Masses canvis en massa poc temps. Per començar, una de les meves millors amigues marxa a l’estranger a estudiar i crec que això ja serà el primer canvi important. Després, el canvi de residència. A casa ja m’han dit que si l’any que ve entro a Barcelona me’n vaig a viure allà, i si em toca una altra ciutat doncs tampoc tindré cap altre més remei que mudar-me. Es podria dir que això em fa molta il·lusió perquè servirà per independitzar-me una mica. L’altre tema important és la universitat. Realment vaig molt perduda, tinc massa clar què vull fer però si no entro no tinc segones opcions.
En resum, aquest 2013 serà un any ple de canvis. Estic segura que serà molt gran, l’any dels esperats 18. Així que tot i la por d’afrontar-lo amb total incertesa, l’encaro amb il·lusió i optimisme.
Laura
Laura,
certament serà un any de canvis molt especials i de decisions molt importants. M’ha agradat la presentació que fas d’aquesta barreja inseparable d’il·lusió i por davant d’un futur que un voldria més clar. Imagino que a mesura que creixem ens veiem obligats acostumar-nos a conviure amb aquesta sensació… que al final ja és una vella amiga.
Ànim, que el futur és teu!
Josep Maria