Tots nosaltres, en néixer, coneixem una sèrie de coses, d’aspectes bàsics per a la supervivència, però al mateix temps naixem sense saber-ne moltíssimes més, i les hem d’anar aprenent a mesura que passa el temps. I això ho fem per adaptar-nos al món que ens envolta; a aquests aspectes que desconeixem i que volem aprendre o canviar (segons el nostre punt de vista), ho anomenem aprenentatge. Però hi ha diferents tipus d’aprenentatge, ja que per exemple, hi ha coses que les aprenem fàcilment, sense gaire esforç (o sense cap ni un), però n’hi ha d’altres que ens costen molt de fer i que fins i tot poden no sortir-nos mai del tot bé.
Aquest punt seria el possible vessant d’una frustració, on potser el que faríem seria desistir. En aquests casos hauríem de pensar i tenir en ment que aprendre requereix la capacitat de tolerar la frustració, d’aguantar-la sense sentir-se insegur davant d’aquesta adversitat.
| “Hem de seguir endavant com sempre hem fet, provar coses noves i no estancar-nos” |
Però tot i així no hem d’oblidar que som persones, i com a tals tots hem desistit, sense patir greus conseqüències, davant d’alguna cosa que no hem sabut tirar endavant, i no per això hem deixat d’aprendre, de viure o de ser com som.
Amb tot això podria dir que el que en realitat hauríem de ser capaços de fer, no és deixar de banda alguna cosa que no puguem continuar endavant o no fer-ho, sinó que la clau estaria en no demorar-nos davant aquesta adversitat amb la qual ens hem topat i la que ens ha fet replantejar-nos el no seguir fent-la; a no sentir-nos malament per haver abandonat una cosa que en un principi havíem volgut realitzar. Hem de seguir endavant com sempre hem fet, provar coses noves i no estancar-nos durant molt de temps en pensar sobre aquestes coses que no ens surten i que ens provoquen malestar al no aconseguir-les. Hem de continuar provant coses noves, provar allò que sabem fer però també allò que no i que ens costa, doncs ningú podrà triomfar sense haver fallat abans.
Júlia
