Islàndia

Un dels llocs més meravellosos en els que he estat, és la illa d’Islàndia. És una illa plena de paisatges, tots absolutament diferents: deserts, prats, glaceres, penya-segats…

En els deserts hi ha quilòmetres i quilòmetres de carretera, una recta on només veus una extensió plana de pedres i sorra i, de lluny, alguna muntanya, també sense cap tipus de vegetació. És un lloc on et pots sentir sol, però a la vegada, confortable.

Els prats són preciosos. Al contrari que en els deserts, tot es vegetació: herba, arbres i arbustos. Els envaeixen aus i petits mamífers. Per aquestes zones és fàcil trobar-se també rius i petites cascades. Aquestes cascades, moltes vegades, les trobes seguides, és a dir, pots estar mirant una i a 200 metres trobar-te una altra. Algunes d’elles deixen a la seva caiguda un petit llac i fan una imatge encara més bonica.

Islàndia és una illa caracteritzada, també, per moltes glaceres, les més grans d’Europa. Hi ha les anomenades llengües de gel que cauen d’una muntanya; segurament, abans va ser aigua que va quedar congelada en el moment de caure. És com un allau de neu congelada.

A la illa també hi ha un llac enorme on floten petits icebergs. Es pot navegar en barca, i gràcies a la llum del Sòl es veuen els cristalls de gel d’un color blau clar molt bonic. Allà mateix hi ha una platja de sorra negra on hi ha grans trossos de gel i, sobre l’aigua, pots veure com altres icebergs es transporten gràcies a la corrent.

Els penya-segats tenen una característica en particular: estan poblats per uns ocellets anomenats frarets, uns ocellets adorables que tenen una certa semblança als pingüins.

Per últim, una altra particularitat que té la illa són els géisers (sortidors d’aigua molt calenta, que ascendeix cada cert temps a molts metres d’alçada), fum que surt de dins de la terra amb olor a sofre, petits llacs d’aigua també molt calenta, i tot degut a la gran quantitat de volcans que posseeix la illa.

Laura

Aquest article ha estat publicat en Islándia, Laura de Mena. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Islàndia

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Laura,
    El teu article entusiasta m’ha fet venir ganes de viatjar a Islàndia (aviam si m’hi puc escapar algun dia!). Pel que fa al format, potser és massa trossejat: alguns paràgrafs són molt curts i no crec que estiguin prou justificats. Això fa que el lector no tingui prou sensació d’unitat en el que va llegint, com si li faltés un fil conductor.
    No paris d’escriure.
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *