Divendres tràgic

Aquest divendres passat, sobre les 4:00 h de la tarda, em dirigia a l’acadèmia d’anglès de Mataró. Fa dos anys que tinc aquesta rutina. Anava amb cotxe per la nacional i gairebé ja havíem arribat a l’alçada de l’estació de tren, quan de cop i volta ens vam haver d’aturar en mig d’una rotonda ja que venia un camió de bombers a tota pastilla en direcció contària.

Tothom paralitzat va deixar pas als bombers, anaven amb les sirenes posades i amb moltes llums d’alerta. No tenia ni idea de cap a on es dirigien però vaig suposar que no anaven gaire lluny. Per un moment em vaig parar a pensar qui estaria en perill en aquell moment i si es tractaria d’un incendi perillós o simplement un “petita” cosa. També vaig pensar què faria jo si em trobés en una situació de perill i estigués atrapada en un incendi, però això només em va passar pel cap durant un instant així que ja no li vaig donar més voltes.

Quan vaig arribar a casa, seria ja l’hora de sopar vaig posar les notícies de antena 3. No dèien res de l’altre món quan de cop i volta vaig sentir que parlaven de Mataró i vaig prestar-hi més atenció. Es tractava de l’incendi d’aquella mateixa tarda, la cosa sembla greu, no van donar gaires detalls dels fets però havia estat una tragèdia. Una mare i un nadó havien quedat atrapats en un tercer pis mentre s’incendiava i s’omplia ràpidament de fum. La dona es va veure obligada a saltar pel balcó amb el nen agafat a coll mentre uns veïns els intentaven agafar amb uns llençols des del carrer, els bombers no arribaven. La mare no va sobreviure, però va salvar al seu fill de tant sols 1 any. Els pocs minuts de retard dels bombers van costar la vida d’una persona.

Natàlia

Aquest article ha estat publicat en Accident, Incendis, Natalia Gasulla. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Divendres tràgic

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Natàlia,
    L’article té un interès molt especial pel fet que estàs involucrada en la situació que expliques. Això fa que sigui molt diferent que la mera descripció de l’incendi. M’ha agradat molt. Potser hi trobo a faltar alguna acotació final on reapareixis.
    No paris d’escriure!
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *