He trobat molt curiós un programa d’Eduard Punset que parlava de la plasticitat del cervell. Deia que el cervell va canviant al llarg de la nostra vida i que es va desenvolupant una part més que una altra segons les necessitats de l’entorn i segons les activitats diàries que es fan. Explicava que els taxistes de Londres acostumats a memoritzar milers d’itineraris diferents i moure’s per una xarxa viària complexa tenen més memòria espaial que la resta de persones.
S’han fet molts estudis i avenços en neurociència que canvien conceptes o creences que es tenien fins ara com per exemple que el cervell es desenvolupava a la infància i que a la vellesa ja no es podia aprendre. Es pot aprendre durant tota la vida, si s’exercita i es fa treballar, tot i que hi ha periodes crítics que afavoreixen l’aprenentatge de certes matèries com els idiomes. També parlava sobre l’adolecència que a més de representar un canvi hormonal deia que és un periode de crisis cerebral, on canvia dràsticament el cervell, podant moltes neurones. Totes les investigacions d’aquesta nova ciència fan creure que en el futur es podran aplicar en el sistema educatiu per tal de millorar-lo.
Pau
Molt interessant i ben redactat (hi ha alguna errada com ara a “adolecència”)
Segueix!
Josep Maria