Per què?

Valdés se’n va. I és irreversible. Llevat que ell mateix faci marxa enrere i decideixi quedar-se, el que vol dir que no depèn del club o, el que és el mateix, no depèn d’un tema econòmic. La seva decisió està basada, doncs, en un pla de vida que no passa per seguir al Barça.

Arribats a aquest punt, se l’ha criticat per prendre una decisió que depèn, únicament i exclusivament, d’ell. Víctor pot fer el que li doni la gana amb el seu futur. Faltaria més. El problema no és seu. Que un jugador acabi la seva carrera al Barça està sobrevalorat. Són molt pocs els que ho han aconseguit perquè per jugar en aquest equip fins penjar les botes cal estar físicament i mentalment al cent per cent. I, segons sembla, a Valdés li falla el segon. Creu que la seva carrera al club de la seva vida ha arribat a la seva fi i ha tingut la mala sort que aquest moment no coincideix amb la finalitat de la seva carrera com a futbolista. Té 31 anys i encara li queden diverses temporades al màxim nivell. Quan un se’n va del Barça, més enllà de temes econòmics que, com ha quedat demostrat, aquí no influeixen, i és aquí on cal respectar la seva decisió des de la més profunda normalitat. Per molt que l’aficionat no entengui per què algú pot voler marxar d’un club com el Barça que, a més, està en el millor moment de la seva història.

Una altra cosa són les formes, on Valdés sí que s’ha equivocat. Perquè les formes són les que li resten raó en una decisió que ningú pot discutir.

A nivell esportiu, el Barça té un problema greu. Ni Rosell, ni Zubi ni Tito es van acordar de citar la pedrera, així que la idea és anar al mercat i al mercat hi ha pocs porters que puguin donar el nivell que dóna Valdés des del primer dia.

Toni.