Per art de màgia

Fins fa poc la seva vida era en un vaixell sense rumb, perdut al mig del mar.
Hi havia alguna cosa que impedia avançar el seu vaixell; era com una àncora que pogués arribar al fons del mar i que pesés tan, que no deixava que el vaixell es mogués. Va pensar que es quedaria atrapada en aquell punt del mar durant un temps. Però estava equivocada.

Inesperadament, un bon dia va sentir una veu llunyana, però que poc a poc s’apropava a ella, fins que va descobrir que es tractava d’un pescador que estava en el seu petit vaixell; de sobte el vaixell d’ella es mogué cap al seu amb la força del vent, cosa que significava que l’àncora s’havia desenganxat i que de moment el seu vaixell podia tornar a la normalitat. Ell estava cantant. No es va sorprendre gaire al veure-la, just al contrari que ella, ja que es va quedar bastant parada. (Bàsicament el fet de trobar-se una persona al mig del mar en un vaixell petit i cantant, feliç, com si fos la cosa més normal del món, la va sorprendre.)

El pescador i ella van començar a parlar, ell li va explicar part de la seva vida, el motiu pel qual estava allà, el seu amor per la dansa, la música i sobretot pel mar. Oh! Com li agradava el mar! Li va explicar totes les aventures que li havien passat dintre d’aquesta aigua de diferents tonalitats, ara verda, ara blava, ara grisa…Li parlava com si es coneguessin des de fa molt temps, i això li agradava perquè el veia natural.
Quan es va fer de nit, fins i tot li va ensenyar una de les seves cançons preferides i, ella se la va aprendre. Tenia una lletra molt profunda i li va explicar que aquesta melodia s’havia convertit en part d’ell, era perfecta per cada moment i la cantava sovint.
Però si voleu que us digui la veritat, aquesta historia encara no té un final determinat, ella segueix al mar, dins el seu vaixell arrossegat pel vent. I sí, va tornar a trobar-se amb el pescador un altre dia, tan inesperadament com la primera vegada; llavors confia en que pugui succeir una tercera vegada, no creieu?

Pau