La nit de dilluns de la setmana passada, fent zàping, vaig enganxar aquell programa tan famós de l’Anne Germain, “Más allá de la vida”, en el qual es posa en contacte amb els esperits i ajuda a que les persones es comuniquin amb els seus difunts.
Em va semblar tot molt real: la seguretat amb la que la mèdium parlava amb els convidats famosos, les reaccions d’aquests envers el que escoltaven i les cares i reaccions del públic.
Com podia saber aquella dona totes aquelles coses respecte les vides dels convidats? La veritat, no en tinc n’idea…
En aquest programa també donen l’oportunitat que algú del públic pugui comunicar-se amb algun familiar difunt. Va sortir el cas de dues germanes que havien perdut a la tieta i a una altra germana que va morir només néixer. Van aconseguir connectar espiritualment amb la seva tieta que els deia que estava bé i que no perdessin mai la fe. Els va dir també que estava cuidant la germana que van perdre, que estava guapíssima. Les dues dones es van posar a plorar desesperadament, i a mi se’m van posar els pèls de punta. Una de dues, o aquelles germanes eren actrius professionals o realment Germain té un do. Per res del món hagués pensat que fingien. Crec que ningú seria capaç d’inventar-se que té uns familiars morts i que hi estan parlant; per molt que els paguin, i menys encara unes dones grans com ho eren elles, que es devien educar en escoles religioses.
No entenc molt bé tot aquest món dels mèdiums, però sens dubte em van deixar amb la boca oberta. Definitivament, tot això va més enllà del meu enteniment.
Àlex