Dues setmanes abans de començar el curs aproximadament, jo estava jugant a futbol a la platja amb els meus cosins i em vaig donar un cop al dit del peu. Durant uns dies, com que em feia mal m’hi posava gel, però com que no em passava vaig anar al CAP de Vilassar. Allà m’ho van mirar i em van dir que era capsulitis i que em posés esparadrap enganxat amb el dit gros, i que en una setmana em passaria. Al cap de due setmanes, com que no em passava li vaig a la meva mare d’anar a l’hospital perquè era estrany i així assegurar-me de que no tingués res més. A l’hospital em van cridar i em van dir que em farien un parell de radiografies. Em vaig esperar a la sala d’espera i em van cridar al cap d’uns 15 minuts. Em van dir que tenia una fractura i que havia d’estar un mes sense fer esport. Ara han passat tres setmanes i ja he jugat un partit perquè no puc aguantar tant sense fer esport i m’ha anat bé. El dit no em fa gens de mal al córrer i no em molesta però després de jugar o entrenar el tinc una mica inflat i no el puc doblegar del tot però així es queda, mentre no em molesti al jugar no descansaré.
Eduard
Eduard,
La lesió al peu és un tema tan bo com qualsevol altre per fer un escrit. Està força bé, encara que estic convençut que en podies treure molt més “suc”, més enllà de la descripció superficial de la successió d’esdeveniments. Per exemple, cadascun dels passos (des de la platja fins a l’hospital, passant pel CAP) pot ser descrit amb molt més detall. Tal com està, transmet sensació de pressa i ganes d’enllestir aviat (com quan et trobes algú pel carrer i t’explica les coses a corre-cuita i sense detalls, amb un final de “me’n vaig, que tinc tard”). I no es tracta d’enrotllar-se sense necessitat sinó d’explicar-se millor o pitjor.
Per cert, amb les presses, et vas oblidar de dona-li un títol. Jo hi he posat aquest, però si et sembla el podem canviar. Ja em diràs
No paris d’escriure, d’acord?
Josep Maria