Tornada a l’institut

Després d’haver estat un any fora a un altre país i des del mes de Maig de vacances, tornar a l’institut m’agrada. Sí, pot semblar estrany ja que a poca gent li ve de gust fer colzes, però el fet de tornar al centre on he crescut i viscut molts moments , on he conegut persones que ara són imprescindibles per mi, fan que m’ho passi bé i m’agradi encara més.

Portava des de el Juny de l’any passat sense escriure en català, m’agrada agafar el llapis afilat i escriure el que tinc en ment en aquests moments, m’aporta pau i tranquil·litat.
Per altra banda, quan estic a classe, el professor/a va explicant all seu ritme i jo vaig seguint la lliçó perfectament, apuntant i esquematitzant m’aporta la seguretat de que estic comprenent allò que m’estan ensenyant.

Si us sóc sincera, de la meitat de curs de l’any passat, (estudiava en anglès), no em vaig assabentar de res, sentia que no aprenia, que la majoria d’adolescents d’Irlanda i Espanya, en aquell moment, estaven adquirint conceptes nous i jo tenia la ment en blanc.

El primer trimestre a Irlanda, va ser dur per això. A l’hora d’agafar apunts jo anava molt perduda, tothom parlava massa ràpid per mi, inclús quan estudiava pels primers exàmens, m’aprenia les preguntes i les respostes del llibre sense entendre el que estava dient. Enguany, al entendre el 100% del que els professors diuen, absorbeixo el que m’ensenyen amb interès i esforç. Em satisfà percebre tots els conceptes i entendre el que m’expliquen cada dia i així gaudir de nous coneixements i enriquir-me com a persona.

Mireia